Tipus | codi, alfabet, codificació de caràcters, sistema d'escriptura i escriptura de caixa única |
---|---|
Creació | 1824 |
Origen | França |
Epònim | Louis Braille |
ISO 15924 | Brai (570 ) |
Direcció del text | d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | U+2800-28FF |
El braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues. Va ser inventat pel francès Louis Braille (cec des dels tres anys) l'any 1824, quan només tenia 15 anys. Aquest sistema es va publicar per primer cop l'any 1829 i una reelaboració completa fou publicada l'any 1837.[1]
El sistema braille és un codi de 63 caràcters, cadascun format per una combinació de fins a sis punts disposats en un caixetí de tres files i dues columnes.[1] Per cada caixetí una determinada combinació d'aquests punts estarà en relleu i permetrà la codificació.[2][3]
El sistema braille també és interessant perquè es tracta d'un sistema de numeració binari que va precedir la invenció dels ordinadors.
Louis Braille es va quedar cec a causa d'un accident durant la seva infantesa mentre jugava al taller del seu pare. Quan tenia 13 anys, el director de l'escola de cecs i sords de París on estudiava el jove Braille li va demanar que provés un sistema de lecto-escriptura tàctil inventat per un militar anomenat Charles Barbier per a transmetre ordres a llocs d'avançada sense tenir necessitat de delatar la posició durant les nits. Braille va descobrir al cap d'un temps que el sistema era vàlid i el va reinventar utilitzant un sistema de 8 punts. Al cap d'uns anys el va simplificar deixant-lo en el sistema universalment conegut i adoptat de 6 punts.[4]